dimarts, 22 d’octubre de 2013

1r Poema comentat d´Ausiàs March

Versió original en valencià antic

Així com cell qui en lo somni es delita    

e son delit de foll pensament ve,

ne pren a mí, que el temps passat me té

l'imaginar, que altre bé no hi habita.

Sentint estar en aguait ma dolor,

sabent de cert que en ses mans he de jaure,

temps d'avenir en negun bé em pot caure:

aquell passat en mi és lo millor.

Del temps present no em trobe amador,

mas del passat, que és no res e finit.

D'aquest pensar me sojorn e em delit,

mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor,

sí com aquell qui és jutjat a mort

e de llong temps la sap e s'aconhorta

e creure el fan que li serà estorta

e el fan morir sens un punt de record.

Plagués a Déu que mon pensar fos mort

e que passàs ma vida en dorment:

malament viu qui té lo pensament

per enemic, fent-li d'enuigs report,

e, com lo vol d'algun plaer servir,

li'n pren així com dona ab son infant,

que, si verí li demana plorant,

ha tan poc seny que no el sap contradir.

Fóra millor ma dolor soferir

que no mesclar poca part de plaer

entre aquells mals, qui em giten de saber

com del passat plaer me cové eixir.

Llas, mon delit dolor se converteix,

doble és l'afany aprés d'un poc repòs,

sí co el malalt qui, per un plasent mos,

tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l'ermità qui enyorament no el creix

d'aquells amics que tenía en lo món

e, essent llong temps que en lo poblat no fon,

per fortuit cas un d'ells li apareix

qui los passats plaers li renovella

sí que el passat present li fa tornar,

mas, com se'n part, l'és forçat congoixar,

lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quan amor és molt vella,

absença és lo verme que la guasta,

si fermetat durament no contrasta

e creure poc, si l'envejós consella.

Comentari del poema

  1. En el primer parágraf resumix: Que l'home que somia amb la seua amada el qual está enamorat d'ella (La seua amada), la qual li pensa, la imagina i vol que habite amb él. Però el té dolor ja que siga que ella la que decidix que no vol caure en les seues mans."
  1. En el segon paràgraf resumix: Que en el temps present i passat no es troba la seua amada. Este pensar en ella m'alegra, però quan la perd torna el meu dolor, perquè aquell que és jutjat esta mort del seu record mes preat.
  1. En el tercer paràgraf resumix: Agraïx a Déu que el seu pensament no esté mort, mal viu el que té el pensament per enemic com ho vol d'alguna manera servir en el qual presa a la seua amada en un son infantil no maligne pel qual no vol que plore. És millor el meu dolor que no aquells mals que no em deixen viure.
  1. En el quart paràgraf resumix: Amada, el meu dolor es delecta, doble és el meu esforç per aconseguir-te inclús malalt jo per un mal mordisc que em nodrix al menjar eixe dolor en el son.
  1. En el cinqué paràgraf resumix: Que l'ermita li ajuda a aconseguir amics ja que la seua amada hi pasaba d´ell i perque no hi tènia ningú en el món i apareix els plaers de la vida que en el passat i present els quals els fa tornar per a esforçar-se.
  1. I per ultim en el sext paràgraf resumix: Que esta plena d'alegria ja que l'amor és vell i li agrada veure'm, la seua fermesa és durament no contrastada amb el poc creure però l'enveja d'aconsella.
OPINIÓ PERSONAL
M´ha paregut un trebal molt interessant però un poc lios ja que no sabía que era cada cosa ni que posar ni res pero al final he anant sacant coses i crec que está bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.