diumenge, 27 d’octubre de 2013

Bernart de Ventadorn.

Segons el trobador Uc de Sant, Bernart va ser possiblement fill d'un forner en el castell de Ventadour (Ventadorn) en Corresa, en el Llemosí francés. Una altra font, un poema satíric escrit per un contemporani més jove, Peire d'Alvernha, indica que era fill d'un criat, un soldat o un forner, i sa mare també era criada o fornera. De l'evidència en el poema juvenil de Bernart, Lo temps vai e ven e vire, molt probablement va aprendre l'art de cantar i d'escriure del seu protector, el vescomte Eble III de Ventadorn. Va compondre els seus primers poemes a l'esposa del seu patró, Margarita de Turenne.

Forçat a deixar Ventadour després d'enamorar-se de Margarita, va viatjar a Montluçon i a Tolosa, i va seguir eventualment a Leonor d'Aquitània a Anglaterra i a la cort dels Plantagenet; l'evidència per a esta associació i aquests recorreguts ve principalment dels seus propis poemes. Posteriorment Bernart va tornar a Toulouse, on Raimundo de Tolosa, ho va emprar; després va ser a Dordogne, on va entrar al monestir cistercenc de Dalon. Molt probablement va morir allí.

Bernart és únic entre els compositors seculars del segle XII per la quantitat de la seua música que ha sobreviscut: dels seus 45 poemes, 18 tenen la seua música intacta, una circumstància inusual per a un trobador. La seua obra data probablement entre 1147 i 1180 i va escriure en provençal. Bernart és acreditat sovint per ser la influència més important en el desenrotllament de la tradició dels trobadors en el nord de França, ja que allí ho coneixien bé, les seues melodies van circular extensament i els primers compositors trobadors pareixen haver-hoimitat. La majoria dels seus poemes són amorosos.

Es diferència d'altres autors de l'època per la manera més personal de mostrar els seus sentiments. El reconeixement a la seua obra va arribar en el romanticisme.


BIBLIOGRAFIA:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.