dissabte, 26 d’octubre de 2013

Jaume Gassull: Lo somni de Joan Joan

JAUME GASSULL:
Va nàixer al Regne de València cap al 1450 i visqué fins 1515.
Aquest cavaller i literat, vivia habitualment en la ciutat de València on treballava en la vigilància d'una de les portes de les muralles en 1488 i 1507. Pertanyia a la noblesa urbana de València , va freqüentar els cercles intel·lectuals burgesos formats al contorn del clergue i poeta Bernat Fenollar, en la seua joventut va presentar una poesia al certamen mariano 1474 va donar lloc a la publicació de les Trobes en llahors de la Verge Maria.

En 1496 va escriure una altra peça temàtica religiosa, la vida de Santa Magdalena, en cobles, impresa a València en 1505. Alguns dels seus poemes van ser arreplegats en el , Cançoner General d'Hernando del Castillo (Valencia,1511) . En 1490 , refugiat probablement a Museros a causa de la pesta que hi havia a València , Gasull va redactar " La brama dels llauradors de l'horta de València" com a defensa de la llengua popular en contra del purisme idiomàtic. Gasull va escriure "Lo procés dels olives" ,en 1497, obra al·legòrica i satírica de temàtica sexual .El somni de Joan Joan (Valencia,1497) , on el poeta proporciona al lector un colorit retrat de la societat valenciana de l'època exhibint, en la redacció de l'obra , un gran domini de l'idioma i de la prosificació posats al servici d'un diàleg viu , àgil i intencionat d'humor i d'expressivitat. 






Lo Somni de Joan Joan.  observem, per una banda,la novetat que suposa en una situació de conflicte amorós recórrer a la justícia civil, sense oblidar que hi ha un component simbolicoal·legòric en la figura de la deesa Venus i en el fet que tot el procés es tracte d’un somni
a partir d’un tractament aparentment seriós, va augmentant la distorsió lingüística amb l’ús de llenguatge col·loquial, amb metàfores i metonímies de contingut eròtic.
L’origen immediat que genera el conflicte entre les dones en Lo Somni de Joan Joan es troba arran la conversa mantinguda pels contertulis de Lo Procés de les Olives sobre la capacitat amatoria dels hòmens de certa edat, de manera que es formen dos bàndols un encapçalat per Bernat Fenollar que critica la intenció dels vells que encara volen «menjar olives»i per un altre costat, Jaume Gasull que defensa el contrari, la llibertat absoluta en l’amor i el dret que els vells puguen practicar-lo.
El protagonista de Lo Somni de Joan Joan, des de la seua posició onírica, observa la rebel·lió femenina que no accepta adoptar el paper passiu i reivindica el dret a què es compte amb la opinió de la dona a l’hora d’elegir marit. Les dones pateixen tota una sèrie de problemes físics i psicològics a causa de l’abstinència sexual a què es veuen sotmeses quan els marits, per edat, no poden asumir el deute conjugal. Són molt coneguts dos passatges en què la conversa gira al voltant de la destresa o no del marit a l’hora de la relació sexual. En el primer, una de les dones es queixa que té l’hort sec i en l’altre és interessant la reflexió que es fa sobre el mal de mare.
La iniciativa femenina en l’acció pren força i es tradueix en la ferma decisió de les dones de ser escoltades a l’hora de reivindicar el seu dret al plaer sexual, cosa que no aconseguiran si el marit careix de forces per l’edat. i la condició d’edat del marit també té a veure amb la futura salut i complexió dels fills que, segons algunes interpretacions, no tenen la mateixa fortalesa els engendrats de pares joves que de vells

A continuació un fragment : 

Denunciació posada contra los vells per part de les dones

Primerament,dien hi posen
no sens dolor,
congoxa, pena hi tristor,
que,puix los vells
són sechsy extus més que stonerlls,
durshi tellosos,
puix los estils, hi furs comuns,
hi la edat,
loshan de tot ja badejat
de leys d'amor
que, cadascú d'ells , conexedor
deu ser de si,
penssant que són rohin boçi
de mastegar.



Es una obra moralitzant sobre el matrimoni.
Lo Somni de Joan Joan en la literatura dels judicis amorosos és possible fins a unes limitacions, en primer lloc perquè l’objecte sotmés a judici no és tant una reinvindicació general sobre el dret de les dones a triar en matèria amorosa, com a resoldre casos particulars de faltes amoroses. El paper de l’esposa està especialment dirigit a la reclusió en casa, a la discreció en l’eixides, en la forma de vestir i en les amistats. En l’aspecte sexual, predomina la racionalització del marit a l’hora de controlar el desig sexual –il·limitat.

Lo Somni de Joan Joan contradiu tot allò que proposen els moralistes, ja que la dona reivindica el seu dret de triar marit que la satisfaga i els models de marit que representen els vells són molt allunyats del model racional de marit que ha de controlar la dona .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.