diumenge, 27 d’octubre de 2013

Les trobairitz

Tots sabem el que són els trobadors, els poetes-musics medievals, però quasi ningú ha sentit parlar de les trobairitz, les dones trobadores que van viure i escriure en aquell mateix període de temps (Segles XII i XIII).

Es suposa que hi va haver moltes trobairitz en aquella época, però les mès conegudes i estudiades al llarg dels anys són Alamanda de Castelnau, Azalais de Porcairagues, Maria de Ventadorn, Tibors, Castelhoza Grasenda de Proença, Gormonda de Monpeslier i la Comtessa de Dia, de qui tenim el poema Tinc un desfici, ai, inclement a Les veus del temps, i hem treballat i comentat a classe. Es conserven molt poques obres de les trobairitz, per això es sap molt poc d’elles i de la seua obra.

Les trobairitz eren filles de nobles dels segles XII i XIII, al contrari que les joglaresses, que eren de classe baixa. Aquestes dones composaven i cantaven elles mateixes una poesía exquisida per al que utilitzaven la seua llengua materna, la llengua d’Occ, mès coneguda com Occità o provençal. Recitaven les seues obres a les corts d’Occitania. Escrivien poemes directes i sensuals on cantaven a l’amor cortès, que expressa una relació totalment nova entre l'home i la dona. L’amor cortès ès normalment un amor adúlter sota l’aparença d’un amor platònic. Aquesta idea de l’amor platónic no es del tot certa, ja que els poemes de les trobairitz són molt explícits. Les trobairitz canten als cavallers i als trobadors, no als seus marits. Aquest amor cortès es secret, pero aixó s’utilitzen senys per mencionar el seus amants. Les trobairitz valoraven molt la fidelitat del seu cavaller.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.