diumenge, 3 de novembre de 2013

Cançoneta lleu i blana

‘‘Cançoneta lleu i blana’’ va ser escrita per Guillém de Berguedà en 1172. Únicament es conserven 31 poemes de Guillém de Berguedà. La seu obra es pot agrupar d’acord a l’odi, perquè els seus poemes són crítiques que van dirigides als diferents nobles de l’època. 3 contra Pere de Berga, 4 contra Arnau de Preixens, 4 contra Ponç de Mataplana i la resta contra els diferents nobles de l’època. ‘‘Cançoneta lleu i blana’’ va dirigida a Ponç de Mataplana. Aquest poema és propi de la poesía popular perquè és bastant senzill i no utilitza paraules cultes. Durant les tres primeres estrofes, Guillém de Berguedà parla del mal estat físic de Ponç de Mataplana i les dos darreres estrofes parlen de la personalitat de Mataplana, al igual de la seua moralitat. El que tractava d’aconseguir Guillém de Berguedà era fer de Mataplana un personatge de risa, criticant que és una persona en la que no hi ha que confiar i el que pretén és que, dient a la segona i tercera estrofa que li falten tres dents i que té un braç immòbil és qué la gent no li prenguen seriosament, i gracies a aquest poema, Mataplana haurà perdut el respecte de tota la gent. Durant el poema també critica que Mataplana careix de l’honor i lleialtat perqué diu que te mil estafes a l’esquena. Aquest poema poseix un paralelisme molt clar que és: ‘‘Ai marqués, marqués, marqués / de mil fraus porteu el pes.’’ perqué el repeteix al final de cada estrofa. També té una hipèrbole quan diu que ‘‘de mil fraus porteu el pes’’.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.