dissabte, 23 de novembre de 2013

Comentari de Poesía

En aquest exercici comentaré els poemes següents: ''El viatge de les mans'' de Ibn Khafaja d'Alzira, ''Poema LXVIII'' de Ausias March i ''La balada de la garça i l'esmerla'' de Joan Roís de Corella. He seleccionat aquests poemes perquè són els que més m'agraden i perquè són els que m'han resultat mes fàcils a l'hora d'entendre'ls. A més, són per a mi els més bonics i els que conten les millors histories i relaten millor els sentiments.

Començaré parlant del contingut dels poemes. El primer poema que he triat parla d'un home i una dona que esten parlant mentre beven vi. Quan l'alcohol comença a fer efecte i els invadix l'embriaguesa, deixen de parlar i comencen a tindre un contacte més carnal que l'anterior.  Al segon es veu clarament que l'autor tracta de dirigir-se a una dona, segurament de qui es troba enamorat. L'home diu que ell no és com un vailet (jove criat) que comença una relació amb una dona i quan es cansa d'ella la deixa. Diu que lluitarà per ella i que mai tindrà un home com ell, però sempre a canvi d'una recompensa. Al tercer poema es parla de una dona (la garça) i un home (l'esmerla). Segons que pareix, l'home es troba enamorat d'ella, però ella no mostra els seus sentiments. Ell li diu que el mire als ulls per a demostrar-li que ella no l'estima. Després diu que si ell mor per ella, la dona no podrà evitar plorar, encara que no l'estime.

Ara pasem a parlar de l'estil dels poemes. El primer poema està ple de metàfores relacionades amb les flors (les margarides de la seua boca, el lliri del seu coll, etc.). El poema està en 1a persona del singular i del plurar (quan parla d'ell en singular, quan parla de l'home i la dona en plurar). Té una rima asonant i consta d'una sola estrofa amb 18 versos. Jo destacaria els adjectius florar i eròtic per a descriure el poema. El segon te la comparació del jove criat amb l'autor del poema. El poema està en 1a i 3a persona del singular (quan parla d'ell 1a, quan parla d'ella 3a). És de rima consonante i consta de quatre estrofes: les tres primeres tenen huit versos i la quarta quatre. Caracteritzaria el poema com sincer i amorós. El tercer, per últim, té la metàfora de la garça i l'esmerla amb la dona i l'home. Està dividit en dues parts: La primera està en 3a persona, té rima consonant i una única estrofa amb deu versos. La segona està en 1a persona, té rima consonant i consta de tres estrofes de cinc versos cadascuna. Definiria el poema com a romantic i descriptiu (al principi del poema es descriuen les aus).

Els tres poemes esten relacionats amb casos reals de la vida quotidiana, ja que a la actualitat es comú veure amors imposibles, homes lluitant per dones o tindre una relacion carnal.

Per a finalitzar, he de dir que els poemes esten relacionats entre ells, ja que els tres tenen com a tema principal l'amor, a pesar de parlar d'amors diferents. Els autors són de la Edat Mitjana els tres. El primer parla d'un amor carnal, el segon d'un amor platónic i de la tristeça de l'enamorat i el tercer es una declaració d' amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.