dissabte, 23 de novembre de 2013

Control de comentari guiat de tres poemes medievals

            En aquest full llegiràs les instruccions del comentari guiat i tot seguit podràs redactar-lo sense sobrepassar el full mig d'espai que et donem per a escriure'l. Selecciona tres dels sis poemes:

  1. Pàgina 53: “El viatge de les mans” - Ibn Khafaja d'Alzira (poeta arabigovalencià)
  2. Pàg. 57: “Tinc un desfici, ai, inclement” - La Comtessa de Dia (Trobairitz)
  3.  Pàg. 133: Balada – Andreu Febrer (Entre els trobadors i el segle d'Or)
  4. Pàg. 158: Poema LXVIII - “No em pren així com al petit vailet” - Ausiàs March (Segle d'Or).
  5. Pàg. 226-227: Fragment d'Espill o Llibre de les dones – Jaume Roig (Segle d'Or).
  6. Pàg. 248: La balada de la garsa i l'esmerla – Joan Rois de Corella (Segle d'Or).

            EL COMENTARI DELS TRES POEMES POT TENIR UN FORMAT LLIURE. SI ET TROBES AMB CORATGE, INTENTA FER AMB LLIBERTAT EL TEU COMENTARI PERSONAL. POTS BASAR-TE PARCIALMENT EN AQUEST GUIÓ I POTS SEGUIR-LO AL PEU DE LA LLETRA. POTS COMENTAR TAMBÉ POEMA A POEMA SEGUINT ELS APARTATS 2, 3 I 4 PER A CADASCÚ. NO DEIXES DE SEPARAR EN PARÀGRAFS LES DIVERSES PARTS DE QUÈ CONSTE EL TEU ESCRIT.
  1.  Al primer paràgraf que fa d'introducció presentaràs els tres poemes triats i escriuràs el(s) motiu(u) pel(s) qual(s) els has seleccionat per a comentar-los, què t'agrada d'ells, per a ampliar-ho després. “Comentaré els poemes següents:”
  2. En el segon paràgraf, resumeix breument què relata cada poema, una espècie d'argument.
  3. En el tercer paràgraf, explica l'estil del poema (selecciona): metàfores, comparacions, al·legories, com es manifesta el jo líric, el tipus de rima, la mètrica i els vers de la versió original, etc., i caracteritza'l amb dos o tres adjectius que puguen resumir aquest apartat. Cita mots i algun vers com a exemple.
  4. En el quart paràgraf, intenta relacionar-lo amb temes d'actualitat, lectures, cançons, pel·lícules, programes, experiències, costums actuals, etc; situa't en aquella època i en un personatge.
  5. Al cinquè paràgraf, has de fer una conclusió (“Per acabar, per a concloure...”) Idees per a la conclusió: Tenen alguna cosa en comú / diferent els tres poemes? Què t'han aportat? Com devien ser els autors? Són de la mateixa època? Quina mena d'amor tracten, quina validesa actual tenen, etc.
            He triat “el viatge de las mans” perquè m'agraden les metàfores florals que utilitza. També he triat el poema “LXVIII” perquè em pareix interesant de què es lamenta el poeta i per últim “La balada de la garsa i l'esmerla” perquè es el més bonic de tots ademés el poeta adopta una actitud molt diferent a la de la resta d'autors.

            “El viatge de les mans” tracta d'un noble que es fica a beure amb una xica. I quan apareixen els efectes de l'alcohol la conversació adopta un ritme més carnal.

            El poema “LXVIII” es tota una metàfora, el criat es l'home i el senyor le dona que li agrada. I diu que encara que es puga anar estarà amb ella en els pitjors moments.

            “La balada de la garsa i l'esmerla” tracta d'un home al qui li agrada una dona i prefereix dir-li el que sent i veure, en els seus ulls, que sent ella a morir per amor i fer-la sentir culpable.

            La mètrica de “El viatge de les mans” es molt variada i no segueix cap esquema. El poema te moltes metàfores florals, com: “Les margarides de la seua boca, el lliri del seu coll /el narcís de les parpelles o la rosa de les galtes”. En elles compare una margarida amb uns blanc dents; un lliri amb un llarg i bonic coll; les parpelles són comparades amb un narcís amb els pètals perfectes i bonics; i per últim, una galta rosada amb una bella rosa. Aquest poema es pot descriure amb les paraules “eròtic” i “floral”.

            La mètrica de “LXVIII” es decasil·làbica. I tot el poema es una metàfora que compara a un vailet i el seu senyor amb un enamorat i la seua amada. Amb les paraules “amor sentimental” es pot descriure tot el poema.

            La mètrica de “La balada de la garsa i l'esmerla” es regular però massa estranya. La primera estrofa es decasil·làbica però les altres son octosil·làbiques i tetrasil·làbiques. En la primera estrofa   hi ha una descripció en la que es presenten als personatges com una garsa i un esmerla utilitzant  “amb els peus verds, els ulls e celles negres, pennatge blanc, he vist a una garsa” que et fa pensar en un animal volador. La comparació jo crec que es molt bona perquè la puresa de la garsa es pareix a la de una jove i l'enginy de l'esmerla és com el d'home que prefereix ser sincer a morir per amor i fer-la sentir culpable. Jo amb les paraules “amor sincer” descriuria tot el poema.

            Dels tres poemes l’únic que em recorde a un llibre o pel.licula es el primer. Em recorda al llibre “El temor d'un home savi” escrit per Patrick Rodffus. Kvothe, es troba amb Felurian que per dir-lo així es la diosa del sexe, ella li ensenya coses i una d' elles es les cent mans. El nom em recorda al poema.

            Els tres poemes aborden el tema de l'amor però ho fan de manera distinta, al primer l'amor es espontani a causa del ví. Al segon el vairet busca un amor més sentimental que carnal i per últim al tercer busca un amor sincer forjat de les bones decisions.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.