diumenge, 24 de novembre de 2013

Els meus tres poemes

En aquest exercici comentaré tres poemes del llibre Les Veus del Temps. Aquests poemes són "El viatge de les mans" d'Ibn Khafaja, a la pàgina 53; "Tinc un desfici, ai, inclement" de la Comtessa de Dia, a la 57; i "La balada de la garsa i l'esmerla" de Roís de Corella, que es troba a la pàgina 248. He elegit aquests poemes perquè tracten un tema comú, l'amor, des de diferents punts de vista, a més, els tres tenen moltes metàfores, cosa que m'agrada molt.
Començaré amb el poeta arabigovalencià.
"El viatge de les mans" descriu una escena romàntica i eròtica entre un home i una dona desprès de passar la nit amb el vi roig de mà a mà. Aquest poema està ple de metàfores "i els mots corrien suaus com l'oreig sobre les roses", "Les margarides de la seua boca, el lliri del seu coll...". La major part d'aquestes metàfores estan relacionades amb flors. Aquest poema es podria relacionar amb el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, ja que les dos obres comparteixen metàfores sobre la forma del cos del'home i de la dona, com ara el tamarit. També es podria relacionar amb la cançó Bambú de Miguel Bosé, perquè els dos tracten el tema sexual i eròtic.
Ara comentaré el poema de la Comtessa de Dia, la més coneguda trobairitz.
El poema "Tinc un desfici, ai, inclement" parla de l'atracció que sent una dona casada per un cavaller que no és el seu marit. Aquest home ja no sent el mateix que antes per ella, però, ella vol tenir-lo a ell per amant en lloc de al seu marit. L'autora utilitza molt el jo líric, "per ell jo visc en plany i enyor", "voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit"... A més, l'autora fa un canvi de tercera persona en les quatre primeres estrofes, a segona persona en les quatre últimes estrofes. Podríem relacionar aquest poema amb Terra Baixa, d'Angel Guimeré, perquè les dos obres parlen d'un triangle amorós. També amb la cançó "Y sin embargo" de Joaquín Sabina: aquesta cançó diu que l'autor vol a la seua dona, peró que una estona cada dia la canviaria per qualsevol. i que si dorm amb altres somia amb ella i si dorm amb ella, somia amb altres.
Comentaré per acabar el poema "La balada de la garsa i l'esmerla" de Joan Roís de Corella, poeta del Segle d'Or.
Aquest poema tracta sobre un home que està enamorat, però la seua amada no el creu. Per demostrar el seu amor, està disposat a matar-se si ella no li demana que no ho faja, i encara mort seguiria volent-la. La primera estrofa del poema és una metàfora preciosa, en la qual el poeta és una esmerla negra i la seua amada una garsa blanca. A les tres estrofes següents el poeta utilitza el jo líric, "Del mal que pas no puc guarir si nu em mirau", "que jo per vós haja morir"... Es podria relacionar el poema amb "Romeo y Julieta" de William Shakespeare, ja que en les dos obres es tracta l'amor després de la mort. També amb la cançó "Contigo" de Joaquín Sabina, pel mateix. Sabina a la cançó diu que vol morir-se amb ella si es mata i matar-se amb ella si es mor, perquè l'amor quan no mor mata, perquè amors que maten mai moren.
Per acabar, ha quedat clar que els tres poemes tracten d'amor, però llevat d'aixó no tenen res a vore, ja que el primer tracta l'amor carnal, el segon l'amor cortès i el tercer l'amor més enllà de la mort. Els poemes estan comentats en ordre cronològic, i es pot apreciar el canvi en la literatura de l'època.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.