diumenge, 3 de novembre de 2013

Els nervis no són bons

La setmana que acaba en la meua opinió pot ser que haja sigut la més divertida en les classes de Valencià de totes les que portem Dilluns no vaig poder assistir a classe per un contratemps pero els demés m'han agradat molt, perque? Bé, ami exposar en public es algo que m'agrada moltíssim i més si es d'una manera tan.. Professional, amb una camara que et graba, juagante una nota, al damunt  d'un escenari, amb el teu atril i amb el teu microfon!

Començaven les exposicions i en cap moment em sentia nerviós, tot era ganes d'eixir a expossar, la majoria de gent li pasa el contrari que es posa temblorosa abans d'eixir i tot aixo, pero yo no, desde xicotet he fet obres de teatre davant de molta gent o cosetes paregudes i mai he tingunt eixe problema, un punt a favor meua perque pense que els nervis et poden jugar una molt mala passada en les execusions de les exposicions.

I vaig eixir amb totes les ganes del món tot va començar genial, vaig demanar silenci al saló d'actes i tot el món em va prestar atenció, tot anava perfecte quan de sobte un parell de risetes en varen desconcentrar un poc i vaig tindre el primer paró en l'exposició d'aproximadament uns cinc segons pero que per a mi queda fatal, sense pensar-ho molt vaig continuar amb la meua exposició sobre Al-Russafí de València. 

 I cuan ya pensaba que tot anava a acabar perfectament un error en una dada em va fer perdre el control de l'exposició que va fer que tot el que havia dit fins a aquell moment mes o menys bé, es quedara en res amb eixe error que em va pasar factura segur a la nota de l'exposició.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.