diumenge, 19 de gener de 2014

Acomiadament de Curial

Quan Curial ja anava a maxar li digue a la Güelfa:

-Quan hatja aconseguit prou honor per a ser home digne de tu,estate segura que tornare a per tú,i jure per la gracia del nostre senyor Déu,que ni hi haurà cavaller o senyor que puga detindre el nostre casament.

-I jo pregaé per aixó,i resaé per a que la fortna I ta prosperitat no te avandonen en cap dels teus viatges,ni en cap de les teues batalles.I també recorda que si necessites diners o avals económics Melcior et pot donar els que siguen,de la meua part.

-Jo no podria aprofitar-me més de les teues riqueses,així que la próxima volta que em vetges tindre les meues própies.
-Pues aleshores marxa ja,i no em fatges que em lamente de haver-ho deixat fer.


Aleshores Curial se'n va anar de la cambra deixan a Güelfa emb els seus pensaments,mentre que el cavaller,amb les llàgrimes en els ulls,no hi havia segón que mentres baixava les escales del castell no s'arrepentira del que acavava de fer,pero ell sabia que era necessari,per a la seua futura prosperitat i la de la seua amada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.