dimarts, 28 de gener de 2014

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa es una novel·la cavalleresca d'autor anònim, escrita probablement entre 1435 i 1456, i conservada en un únic manuscrit del segle XV. L'any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primera vegada i li va donar aquest títol. Com a que es una novel·la anonima no es pot comentar res del seu autor pero es dona com una pista la mateixa obra, i es que el autor estava prop de terres catalanes per els seus elogis a la casa d'Aragó i sobretot al rei: Pere el Gran.
D'altra banda Curial e Güelfa es una "história d'amor i d'armes", amb incursions freqüents en el camp de l'erudició clássica del didactisme moralifzador propi de la literatura medieval. 

D'altra banda el segle XV suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.És un període de grans canvis econòmics, les ciutats creixen i amb elles ho fa la burgesia.La impremta i el nou paper de les ciutats, va augmentar el nombre de lectors potencials de cada obra, que ja no eren únicament nobles i religiosos. El segle d'or valencià va donar lloc a Tirant lo Blanc, una de les novel·les cavalleresques de més èxit, i als poemes d'Ausiàs March, que ja presenten un amor diferent al trobadoresc i més propers als models que Petrarca havia instituït el segle anterior.

Altre aspecte es el destinatari de l'obra , el destinatari era la gent de l'época que li agradaven les novel·les cavalleresques amb tocs d'amor i fets reals mes que fantastics , aquesta obra era innovadora per a la época.Les seues intencions són prou ambicioses com per dur-lo a assimilar tradicions literàries d'arrel romànica (Lancelot, Tristany i trobadors) i local (Desclot) amb novetats (Decameron, Filocolo i Històries Troyanes) i cultura clàssica (Metamorphosis i Eneida) seguint uns patrons teòrics, proporcionats per Boccaccio i per Guido delle Colonne, que li permeten de conjuminar una ambientació realística i amorosa amb erudició, al·legories i ficcions poètiques de tipus mitològic, sempre i que es mantinga ben diferenciat el pla de les ficcions del de la realitat històrica i que la intenció literària i el caràcter dels personatges es conformen amb una honesta exemplaritat moral.

Finalment en quant al seu estil representa una de les temptatives més originals, a nivell europeu, d'innovació del gènere de la novel·la cavalleresca també l'atmosfera sensual en qué se submergeixen alguns dels personatges femenins Laquesis, Festa, Camar, la fluidesa dels diálegs, les metafores imatges ben elabora-des, l'ús freqüent de proverbis i modismes populars i, alhora, el vessant artificiós i erudit d'alguns parágrafs del tercer llibre i les interrogacions i imprecacions a fi d'aproximar-se al lector, són alguns dels elements lingüístics i d'estil que arrodoneixen a novel·la que ens fan veure la cavalleria.


1 comentari:

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.