dilluns, 20 de gener de 2014

Acomiadament de Curial

Després d’aquelles paraules Curial va empal·lidir, començà a caminar però no pogué. En aquell moment es va donar la volta, es dirigí cap a Güelfa i digué:
 -No puc anar-me’n a entaular batalla sense acomiadar-me de vós… Vull dir que t’estime, vaig per una causa justa i estic disposat a morir buscant el meu honor. Ets la pau que busque i a vegades trobe, se que la meua espasa em protegirà en el camí i quan torne vuic prosperitat i fortuna al teu costat.A més d’honor també  espere aconseguir alló que desitge desde nen…Que no hi haja més batalles amb milers de morts, perqué si fora el senyor Déu castigaría l’esglesia pels assasinats comesos amb el meu nom. Un consell , se que fa mal no poder confiar en algú, però l’amor sempre torna, així que mai t’acomiades de ningú perque tornaré, quan açò passe vuic estar amb un diamant com vos, entre arravataments i caricies deixarem la nostra vida escrita, en pergamins , en pedra i si fa falta en dinamita, adéu Güelfa, fins prompte.
Estigueren una estona besant-se i acomiadant-se, després Curial plorós es pujà en el seu cavall i se n'anà. Güelfa li va dir:
-Adéu Curial! Que el Senyor Déu et protegisca i tornes victoriós amb l'honor corresponent!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.