dimarts, 28 de gener de 2014

Els sermons de Sant Vicent Ferrer

 

 
Sant Vicent Ferrer va nàixer a València el 23 de gener l'any 1350 i va morir a Gwened, Bretanya el 5 d'abril al 1419, als seus 69 anys. Va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. Estudià a València i a Lleida i des del 1385, va ensenyar teologia als estudis de València. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
La seua obra principal era la predicació de sermons (a pesar de possiblement no haver escrit ningun). Sant Vicent Ferrer va recórrer mitja Europa predicant sermons (França, Itàlia Bèlgica, Holanda, Anglaterra, Alemanya). Va ser el creador de la mostra més important i valuosa de l'oratòria de l'època.
 
 
Vicent Ferrer va viure al S.XIV i principis del S.XV. Va ser una època important amb molts canvis.  Els S.XIV i S.XV alberguen una de les majors crisis que hi ha hagut en el món en la qual desapareix els sistema feudal per a introduir la burgesia en tota Europa. A principis del S.XIV es va expandir la pesta negra per tota Europa però, gràcies a Déu, no hi va afectar a San Vicent que va nàixer uns anys després. Es pot dir que San Vicent Ferrer va viure a l'època del final de l'Edat Mitjana i el naixement de l'època moderna.
 
 
Sant Vicent Ferrer va ser un dels predicadors més famosos a tota Europa. Anava de ciutat en ciutat recitant els seus sermons a la gent del carrer (els seus principals destinataris). La seua manera de expressar-se, la seua veu clara i forta i el contingut dels seus sermons eres les principals característiques que van atraure a la població a escoltar-lo durant hores i hores. Sant Vicent Ferrer pretenia convèncer i aconsellar a la gent de temes relacionats amb el cristianisme (desenvolupare aquesta qüestió en l'apartat següent).
 
 
 Sant Vicent utilitzava un llenguatge pla i directe (amb vulgarismes i paraules col·loquials) amb un us moderat de hipotaxi en favor de la parataxi i reiteració de partícules pronominals i díctiques simplement per a que el poble pla i analfabet l'entenguera. Als seus sermons mai faltaven intejeccions, exclamacions, onomatopeies, apel·lacions al receptor, diàlegs i una cosa molt pròpia de Sant Vicent, critiques a la societat. També era molt refranyer i sempre hi utilitzava alguna frase feta. Els temes més utilitzats per San Vicent eren la gravetat del pecat, la proximitat de la mort, la severitat del Judici de Deu, del cel i del infern que ens esperen. I ho feia amb tanta emoció que frecuentment tenia que suspendre per alguns minuts el sermó perquè els crits del poble demanant perdó a Déu, eren aclaparadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.