dissabte, 18 de gener de 2014

L'acomiadament de Curial, exercici de classe

 
Faltava un dia per a que Curial entaulara batalla en busca de honor i fortuna. Curial decidí acomiadar-se de Güelfa abans de la seva partida. Eixa nit, decidí dormir amb Güelfa sense que ningú ho sabera. Quan Güelfa el va veure li va dir:
 
- Curial, diamant del meu cor, que hi fas ací?
- Amada Güelfa, aquesta és la meva última nit i vull passar-la amb vós.
- Però Curial, si el meu germà s'assabenta de que dorms amb mi aquesta nit, et podria inclús matar.
- Güelfa, em queden un poques hores per a poder gaudir de la teua bellesa i la teua companyia i les vull aprofitar.
 
Els dos començaren una conversació que va semblar durar hores. Al matí següent, Curial i Güelfa anaren al port d'on eixia el vaixell de Curial i es van acomiadar entre plors. Els dos es sentien com si els anaren a treure una part de l'ànima. Finalment Curial es puja al vaixell i no hi va haver volta enrere.
 De camí a casa, Güelfa no parava de pensar en Curial. Recordava com es divertien els dos junts o  aquelles nits els dos sols, parlant del futur que els esperaria, però ara Güelfa no hi podia creure que no es complirà. Quan arriba a casa del marqués, puja a la seua habitació, s'agenolla davant del llit i digué:
 
- Déu, senyor nostre, et pregue per favor, que li dones salut i prosperitat al meu Curial. Recorda que és un jove just, sincer i valent i sobretot que la seua causa és justa. Jo se que ell té les habilitats i la capacitat de tornar viu i amb l'honor que busca, però, t'ho suplique, ajuda-li a lluitar amb destresa i coratge per a que en torne prompte amb mi i puguem viure feliços els dos junts.
 
Güelfa s'alçà del terra i es posa a dormir una estona. Eren massa emocions seguides per a una xica tan jove.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.