dimarts, 28 de gener de 2014

Llibre de l'orde de cavalleria

Començava l'hivern i el gran rei es decidí a convocar l'heroi de la guerra, el més gran, el cavaller que havia suportat totes les batalles amb honor i gran valor, que comandava les legions i les conduïa cap a la victòria. Aquest valerós cavaller va regressar triomfant de la guerra amb el cap del líder enemic en un sac i el seu sabre per a la col·lecció del rei, com a trofeu de la seua gesta. El rei guardaria el cap de l'enemic com a trofeu i prova d'haver conquerit els seus territoris, i el sabre per al seu museu particular on recollia totes les armes dels seus enemics abatuts. El rei manà fer la convocatoria de l'acte de celebració i a continuació el nomenaria conseller reial i comandant dels exèrcits del nord i de l'est.

Tot estava preparat, la cerimònia, el menjar, la música, els balls... però aquest no apareixia, no donava senyals de vida. Tota la Cort es va posar de seguida a buscar-lo pertot arreu: les estances, el pati d'armes, soterranis, masmorres... El rei, bastant preocupat per aquella estranya desaparició, va cridar a un dels escuders que estaven sota el seu comandament.

-Tu aniràs a buscar-lo,  és necessari que torne ara mateix a palau. Hui hauria de ser el millor dia de la seua vida i no hi és per a gaudir-lo.

-Amb molt de gust, majestat.

L'escuder agafà el cavall més jove i més fort que va trobar i amb rapidesa va eixir de la fortalesa cap als afores. Per a eixir del comtat havia de travessar el boscatge i quina bona sort, que va vore una figura cavalleresca, alta, forta i amb l'uniforme que caracteritzava els soldats del rei. Al seu costat un cavall color marró com el tronc dels àrbres vells. Estaven sota l'arbre més frondós que hi havia al bosc, al costat del riu on el cabal de l'aigua era abundant. Allí descansava el valent cavaller que havía guanyat la guerra, prenent un glop d'aigua i refrescant-se la cara.

-Per fi us he trobat! Està tota la cort del rei esperant-vos. Us volen nomenar conseller reial de Sa Majestat i comandant dels exèrcits. Hem d'afanyar-nos i tornar ara mateix.

-No pense tornar.
-Com? Què dieu?
-Per a què? Per a anar de nou a la guerra i contemplar totes les massacres? Ja he combatut massa, estic cansat. El meu deure era servir al rei en la batalla durant molts anys i ja ho he fet... Volía el cap de l'enemic? Doncs, ja el té. Ja he aconseguit tot el que em proposava en la vida, he sigut un bon soldat i he servit al rei amb lleialtat. Ara em vull retirar a viure al camp, a la naturalesa, i recobrar la meua vida.

1 comentari:

  1. Aquest podria ser l'inici del llibre d'orde de cavalleria: el cavaller d'èxit que es retira -com un ermità- per recobrar la seua vida i, potser, per ensenyar altres futurs cavallers el codi de la cavalleria. Un gran relat molt ben contat. (0,95p.)

    ResponElimina

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.