dimecres, 29 de gener de 2014

Treball d’investigació

Sant Vicent Ferrer (1350-1419). Va nàixer a València i va ingressar a l'ordre dels dominics. La seua formació li va permetre ser conseller i confessor de la família reial ja que va  estudiar lògica, filosofia i teologia a Barcelona, Lleida i Tolosa, i és ordenat sacerdot l'any 1378. Durant cinc anys és el lector i el mestre de la càtedra de teologia de la Catedral de València. Fou conegut per ser predicador i per les recopilacions que els seus reportadors van transcriure de la seua oratòria. Els seus textos tenen una estructura fixa dels seus textos (enunciació en llatí, rés d'un avemaria, introducció del tema i explicació i fragmentació per a desenvolupar-lo).

L historiador i canonge de la Catedral de València, Josep Sanchis, va ser un dels autors de les recopilacions de sermons de sant Vicent Ferrer. Es va encarregar de la publicació de Quaresma de sant Vicent Ferrer predicada a València l'any 1413. Després d'açò va publicar la totalitat dels sermonaris, en cara que aquesta tasca es va veure interrompuda per la seua mort. Al llarg de l’historia, han sigut publicades nombroses antologies dels seus sermons, com: Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer (1955), a cura de Joan Fuster, Sermons de Quaresma (1973).

L’autor es situa en una època de controvèrsia i crisi a tot el món. El motiu d’açò és provocat pels canvis que s’estaven donant. En primer lloc ens trobem en una societat que deixava al costat el feudalisme. A mes, incorporem el sistema econòmic del capitalisme i reestructuren la societat estamental de l’època. Tot açò seguit dels conflictes econòmics de producció i demanda provocaren la situació d’aquesta època.

Hem de tenir en conte que sant Vicent Ferrer, és un frare predicador i l’església es trobava submergida en la seua crisi particular, ja que es donaven els moviments de reforma per part dels detractors de l’església i la missió principal d’aquesta era convertir les persones al cristianisme. Per tant, les pretensions d’aquest autor és convertir als jueus al cristianisme i a la mateixa vegada fer que els cristians segueixen el camí més recte.


El llenguatge emprat era pla i directe, utilitzant col·loquialismes i també barbarismes per ha que tota la gent que l’escoltara poguera entendre’l. Per altra banda, es servia d’una gesticulació convincent i d'elements paralingüístics, com poden ser l'èmfasi o les onomatopeies amb la finalitat de facilitar la comprensió. A més, utilitzava recursos i estratègies persuasives amb paràboles i apòlegs a més d’exemples molt clars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.