divendres, 31 de gener de 2014

Treball d'investigació

La intenció d'Isabel de Villena amb el seu Vita Christi (inspirada en Meditacions vitae Christi) era promoure que la població del moment se sensibilitzara amb la vida cristiana i una meditació espiritual a través de les ordes de Jesucrist. No és totalment original ja que està basada en una sèrie d'obres medievals de l'època i en l'obra que Francesc d'Eiximenis va escriure abans en català. L'orde franciscana va tindre un paper important dins de l'obra d'Isabel, la qual va introduir diverses cites en llatí en la seua obra i va citar diversos Santos de València.
La seua obra es distingix de moltes altres pel seu ús de conceptes abstractes personificats, el protagonisme de Maria i que l'obra està considerada com un text feminista i una obra femenina. També que el seu estil és senzill i fàcil d'entendre i que està basada en l'amor, a banda de ser una obra religiosa.

En respecte a l'autora, Elionor Manuel de Villena, més coneguda com Isabel de Villena, de la qual no es coneix exactament la data de naixement (més o menys per 1430), fou abadessa i escriptora dins de l'ordre franciscana. Era filla bastarde del noble escriptor castellá Enrique de Villena. Es va quedar òrfena als quatre anys i la seua tia Maria de Castella la va acollir en la cort, on es va criar a Valéncia. S'ha especulat molt sobre per què es va fer catòlica i va seguir l'orde franciscana però ningú sap realment el motiu. Va escriure amb molts escriptors coneguts i va morir d'una epidèmia de l'època.

L'abadessa va viure en una època molt complicada en la que si no vènies d'una família noble i podies costejar-te els estudis, una de les teues poques opcions era introduir-te en la vida religiosa. Durant l'època en què ella va escriure, els treballs bàsics de les dones eren les tasques de la llar, per la qual cosa va decidir donar-li un enfocament totalment femení a la seua obra des de la religió per a intentar revolucionar el paper de la dona dins d'un entorn segur.
El públic a qui va dirigit l'obra, clarament, són les dones-en especial les dones pobres- perquè Isabel va escriure amb una sensibilitat i empatia per les desgràcies i la vida meravelloses per a emocionar les dones reprimides dels seu temps. 

L'estil empleat és familiar, lent, gràfic i lleugerament morós. El lèxic és popular i expressiu, així com la sintaxi. Ampliant certs episodis i intercalant escenes al·legòriques, cites clàssiques i patrístiques, i comentaris piadosos, caracteritzat com a clàssic. Una obra digna de recordar en la història franciscana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.