divendres, 31 de gener de 2014

Treball d’investigació

Sant Vicent Ferrer (1350-1459) va nàixer a València i ingressà a l’ordre dels dominicans. Es tractava d’un home intel·lectual i amb bona formació. Això li va permetre ser conseller i confessor de la família reial, a més es va involucrar en qüestions de l’època. Encara que ell no va escriure cap sermó, aquestos van ser recopilats pels seus reportadors.
Els seus textos tenen una estructura fixa: enunciació del llatí del sermó, res d’un avemaria, introducció del tema i explicació i fragmentació per a desenvolupar-lo. A més, contenen gran varietat de recursos per atraure l’atenció del públic com són la gesticulació, modulació de la veu, ús d’onomatopeies etc.

Els primers estudis científics sobre la trajectòria històrica de Sant Vicent Ferrer i la seva obra apareixen arreu d'Europa a inicis del segle XX. Entre algun d’aquests destaquem: història de san Vicente Ferrer (1896), de Josep Sanchis Sivera; Histoire de Saint Vincent Ferrier (1901) i Oeuvres de Saint Vincent Ferrier (1909), de Pierre-Henri D. Fages; Saint Vincent Ferrier (1350-1419) (1924), de Matthieu-Maxime Gorce, i Biografía y escritos de san Vicente Ferrer (1959), de José M. Garganta i Vicent Forcada. Les primeres publicacions modernes dels sermons de Vicent Ferrer són obra de Josep Sanchis Sivera.

L’època en què va viure Sant Vicent Ferrer és considerada la baixa edat mitjana. Es va donar en tota Europa una crisi com a conseqüència de diferents problemes. Per una banda, la producció
feudal estava arribant al seu fi. Es tracta de l’època caracteritzada per la transició al capitalisme, la societat estamental i les monarquies absolutistes.

Sant Vicent Ferrer va viure en una època de crisis de l'església. Per una part, es va alterar la seva influencia i jerarquia de les ordres religioses, a més estava embolicada en molts escandalls de corrupció, per tant era necessària una reforma.

La major pretensió de l’autor era convertir els jueus i musulmans al cristianisme. A l'igual que portar els cristians pel bon camí. Per aixó, es va dedicar a anar arreu del mon per a donar els seus sermons i arrivar a tota la gent 

Els seus sermons tenien una pauta fixada com ja hem dit abans. De l'oratòria vicentina cal destacar-ne els recursos i estratègies que emprava per a persuadir el seu auditori. Utilitzava un llenguatge directe i expressiu. Sant Vicent acompanyava els seus sermons amb una gesticulació convincent i amb tot tipus d’elements paralingüístics (èmfasis, onomatopeies…) per a facilitar la comprensió de l’auditori. El predicador sol introduir els exemples amb fórmules explícites: 'E heus-ne ací una semblança; ara escoltat bé les coses que us diré, o bé 'Una semblança bella, ¿voleu saber com?, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.