divendres, 31 de gener de 2014

Treball d'investigació


VICENT FERRER

VIDA

Vicent Ferrer naix a València el 23 de gener de 1350, fill d'un notari gironí, i als disset anys ingressa a l'orde dominicà. Més endavant estudia lògica, filosofia i teologia a Barcelona, Lleida i Tolosa, i és ordenat sacerdot l'any 1378. Durant cinc anys és el lector i el mestre de la càtedra de teologia de la Catedral de València, dedicat al rei Pere el Cerimoniós, on defensa agosaradament el papa d'Avinyó Climent VII en la disputa del Cisma d'Occident. El 1389, gaudint ja d'un gran prestigi, és nomenat mestre en teologia i predicador general de l'orde dels dominics. Quan Benet XIII és nomenat Papa de la cort d'Avinyó, nomena Vicent Ferrer capellà domèstic seu i penitenciari apostòlic. El 1399, després d'una greu malaltia, experimenta una transformació espiritual i abandona la cort papal per lliurar-se a la predicació. Tot i així, es manté atent als esdeveniments polítics i hi intervé decisivament. Durant la declaració del Compromís de Casp, amb el seu prestigi contribueix a imposar el candidat Ferran d'Antequera en detriment de Jaume d'Urgell, i més endavant intervé en les maniobres polítiques per a resoldre el Cisma d'Occident. Inicia la seua tasca de missioner a València, on aconsegueix les primeres conversions multitudinàries, i viatja durant la resta de la seua vida arreu de la Corona d'Aragó, el regne de Castella, Galícia, el País Basc, el Llenguadoc, la Bretanya, Flandes, Suïssa, Llombardia i el Piemont. Mor a Gwened (Vannes), a la Bretanya francesa, el 5 d'abril de 1419, on resten les seues despulles, el braç esquerre es conserva a l'església de l'Assumpta de Castel'Umberto (Itàlia), mentre que el braç dret es conserva a l'església de sant Vicent Ferrer de Nova York (EE.UU.).


OBRA

És més conegut per la seua faceta de predicador. Encara que probablemente ell no escrigué cap sermó, ens n’han arribat moltes recopilacions, elaborades per uns incansables reportadors que transcriven, moltes vegades amd una fidelitat total, els seus sermons. Aquests textos constitueixen la mostra més important i valuosa de l’oratòria de l’epoca. Tots mantenen una estructura fixa: Usava una sèrie de recuros que tenien com a finalitat atraure làtenció del públic, gesticulació, modalicació de la veu i l’ús d’onomatopeies. Els semons de Sant Vicent Ferrer constitueixen una font importantíssima de la parla col·loquial de l’epoca.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.