divendres, 31 de gener de 2014

Treball d'investigació

Ramon Llul



Ramon Llull Va náixer a Mallorca fill d'una familia pertanyent a la noblesa catalana . Durant el període posterior a la conquesta estigué vinculat a la casa reial, es va casar i va tindre dos fills . Però als trenta-un anys va viure una experiència que conferí un gir radical a la seua vida: l'anomenada “conversió “ ja que el va apareixer cinc vegades Crist crucificat. A partir d'aquesta experiència s'inicia una nova vida , abandonà la seua familia , la posició social i les riqueses per a dedicar-se al servei a Déu, no ho farà ingressant en cap orde religiosa, sinó a través d'una activitat frenètica que es resumeix en tres objectius: predicació als infidels fins arribar al martiri, escriptura d'un llibre contra els errors d'aquests infidels (Llull deia que havia de ser «el millor llibre del món») i creació d'escoles-monestirs on s'ensenyara l'àrab i altres llengües orientals per a instrucció de missioners.
Va ser un escriptor prolífic y polifacètic, es va expressar en llatí , català i en àrab.

Destaca com a filòsof cristià , coma místic ha estat considerat el cappare de la gran tradició ibèrica, com a novel·lista, va ser un dels primers a proposar temes contemporanis , va promoure escoles missioneres i va concebre un nou mètode per a la conversió, Llul va ser uns dels primers escriptors que va la llengua popular en el seu cas el català.



La primera, anomenada «etapa preart», abasta els darrers anys d'aprenentatge abans de la il·luminació de Randa (és a dir, entre 1271 aproximadament i 1274), i a ella pertanyen un tractat de lògica en vers (la Lògica d'Algatzel, 1271-1272?), i el Llibre de contemplació en Déu (1273-1274), la primera gran obra de Llull. 
Entre 1274 i 1290 transcorre l'«etapa quaternària»,  on va escriure dues grans novel·les: el Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna (1283) i el Fèlix o Llibre de meravelles (1288-1289).
En tota aquesta producció hi ha dos vessants indissociables l'un de l'altre: la literària i la doctrinal.

Estil Literari de Llull.

. La prosa de Llull és elegant, lògica i molt moderna per al segle XIII. Sap equilibrar les frases, amb abundància de períodes duals, tot expressat en una sintaxi amb una presència significativa de les oracions subordinades. Llul creu que les paraules estan dotades d'una bellesa intrínseca. Per tant, la bona disposició d' aquesta bellesa és a dir , la utilització d'unes paraules determinades en el discurs, haurà de produir necessàriament una obra excel·lent des del punt de vista estètic. Pe al beat la literatura és o béuna lloancça de Déu, o un discurs propagandístic camuflat sota belleses semblances.


LLIBRE DE LES BÈSTIES.

El llibre de les bèstoes es un apòleg polític i sociològic sobre la vida dels homes.
L'argument del llibre ens explica el fracàs dels intents de la rabosa per tal de canviar l'ordre jeràrquic establit. Ella vol ser elegida consellera del rei, intentarà amb tots els mitjans possibles usurpar-li el poder. La rabosa amb molt enginy aconsegueix eliminar tots el seus rivals. Quan ja está a punt d'enderrocar el rei del seu tron, els lleials elefant i senglar faran que triomfe l'ordre establit i el traïdor serà castigat.

L'obra es de cáracter moral així que el ensenyament que dona es que el rei s'ha de cuidar dels mas consellers.

El llibre de les bèsties constitueix una sátira sobre la lluita pel poder, és una crítica a la societat final del segle XIIII representada al·legòricament en el món dels animals.

Al llarg de tota l'obra hi ha una sèrie de tópics medievals, com per exemple :

  • Cada home ha de viuere segons la classes social a què pertany.
  • El cavaller és qui ha de defensar la societat de les injustícies.

En definitiva Llull vol explicar que els abusos de poder i les injustícies són provocats per ambicions individuals.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.