diumenge, 2 de febrer de 2014

"Curial y Güelfa"

Com la novel·la es d'autor anònim, parlaré de l'obra i les seues caracteristiques.

Curial e Güelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. La novel·la està dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel Marqués de Montferrat, s'inicia en el món de l'aventura cavalleresca empès per la germana del Marquès, Güelfa (vídua de quinze anys) que fa que l'acompanye una donzella seua: Festa. El segon llibre, molt més ràpid que l'anterior gràcies a la diversitat d'aventures, l'agilitat dels torneigs, l'elegància i brillantor de les festes, i a la insistència de Laquesis, iniciada en el llibre primer, per tal d'aconseguir l'amor de l'heroi, té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l'arribada a París. Al llarg de l'últim llibre, l'autor ens descriu el viatge de Curial al pròxim Orient el somni que té al Parnàs, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se suïcida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una Güelfa més esquiva que mai. Després de nombroses cavalleries contra els turcs, obté el perdó de Güelfa i s'hi casa.

La llengua és una barreja de formes cultes i populars. S'hi troba una mescla de neologismes (paraules de nova incorporació a un idioma) i arcaismes (paraules de llengües antigues), fins al punt que en algunes ocasions l'autor ens dóna la forma culta i la popular d'un mateix mot.

L'atmosfera sensual en què se submergeixen alguns dels personatges femenins, la fluïdesa dels diàlegs, les metàfores i imatges ben elaborades, l'ús freqüent de proverbis i modismes populars i, alhora, el vessant artificiós i erudit d'alguns paràgrafs del tercer llibre i les interrogacions a fi d'aproximar-se al lector, són alguns dels elements lingüístics i d'estil que arrodoneixen la novel·la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.