diumenge, 2 de febrer de 2014

Isabel de Villena i Vita Christi

Isabel de Villena va naixer a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463.

Durant la seua vida religiosa sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.
L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir.

La Vita Christi naix com un llibre de doctrina y es convirteix en una de les peçes importants de la lliteratura en valenciá y universal del segle XV, dins del que s'anomena com El Segle d'Oro Valenciá.
Els crítics y estudiosos l'han vist com un referent extraordinari, y també com un cas peculiar, atenent a les escases publicacions que es conserven escrites per dones.

Llibre biográfic y de contemplació, que no exclueix els somnis com una manera d'explicar la espiritualitat,ens parla de les dones en relació directa amb Crist, un punt de vista que no debía agradar molt a l'esglesia des d'aleshores un llibre biografic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en compte aquestos dos aspecte fundamentals en la intenció de l'autora, encara aixó no vol dir que el lector modern encontre mes interés en la vida de Crist i en els episodis del mes allá.
La intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fou firmat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es fundament esoles en les fonts considerades llegítimes. Lluny d'aixó, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts anomenades “extra-canóniques”: llibres apócrifs o tradicions.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.