diumenge, 2 de febrer de 2014

Pedres i ous

El rei estava preocupat perquè, es deia, que el dragó havia tornat i que volia ser el rei, va a parla amb tots els seus consellers per a trobar una solució. Tots els consellers estaven tremolant perquè es recordaven de mal company que era el dragó.  El elefant va a dir:


- El dragó menjava tot el día i quan s’avorria matava als ocells petits i per el matí es menjava dues dotzenes de ous de estruç.

El rei i tots el consellers van veure com la rabosa es va riure de això, i va dir amb aquestes paraules:

          - Un petit ocell ficava ous tots els nadals i quan arribava any nou el meu iaio es menjava tots i només deixava dues ous perquè pensava que donava més por al ocell.  El ocell tots el nadal canviava els ous de lloc però el meu iaio sempre els trobava i se’ls empassava amb closca i tot. Una any el ocell es va donar conta que por molt que amagarà els ors el meu iaio sempre els travava, fins que un día es va donar compte que amb astúcia se que podria guanyar-lo i va posar al niu cinc pedres i un ou, quan el meu avi se’ls va menjar es va ennuegar amb les pedres i es va morir ofegat.

El rei va expressar el seu pesar i va dir que això no les llibreria del dragó, per-o la rabosa va dir que:

- Nosaltres també amb astúcia podem vèncer al dragó, direm a les llebres i conills que portin ràpidament pesades pedres de la mida d’un ou d’estruç i prepararem un gran cabàs ple de pedres y un parrell de ou d’estruç, se lo darem al dragó i quan aquest se’ls empassi i vencerem.

El rei i els consellers van a estar d’acord amb la rabosa i ho van fer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.