diumenge, 2 de febrer de 2014

Ramon Llull

La obra que he triat es el “Llibre de les besties”, que esta inclòs dins del “Llibre de Meravelles o Félix”, sembla que la primera redacció del Llibre de les bèsties és anterior i que posteriorment quan va escriure el Llibre de Felix el va incloure.

El seu autor es Ramon Llull (1232 -1316) nascut a Mallorca en el període immediatament posterior a la conquesta, viu vinculat a la casa reial, com a cortesà, fins a la seua “Conversió”, esdevinguda amb  l’aparició cinc vegades de Crist crucificat.

Desprès de això de es va dedicar a servir a Déu, predicació als infidels, composició de llibres per tal de difondre l’ideal cristià i creació d’escoles-monestirs on s’ensenyarà l’àrab i altres llengües orientals per a instrucció de missioners.

La seva obra esta escrita en llatí, català, provençal i  àrab, aquesta última per a ser entesa per els infidels, i el llatí el permeté ser escoltat en els centres culturals de Europa.

          Al final del segle XIII, el sistema feudal es troba en crisis, però Llull accepta aquesta organització. Para ell el sistema es vàlid i que la corrupció, abusos de poder i la injustícies son fets realitzats per persones individuals.

           El llibre de les bèsties no es típic bestiari medieval, sinó un interesant apòleg polític i sociològic sobre la vida dels homes i mostren els tòpics medievals de que cada u de viure segons la classe social a què pertany, el cavaller es qui ha de defensar la societat i las classes baixes no son capaços de  fer accions de honroses.

        Llull utilitza l’exemplum com eina de comunicació de masses. Els antics oradors grecs i romans utilitzaven aquest mecanisme retòric, però en l’Edat Mitjana es va a potenciar com important metja de comunicació de masses, es a dir per a la predicació al poble. El nostre autor realitza nous relats como material pedagògic allunyat de tot realisme, obté una atemporalitat i una atopicitat exemplars i universalment aplicables.  

            També utilitza el relat dins del relat, és a dir, d’un relat que en conté un altre i així successivament, es pensa que per influència dels relats orientals.  En el pròleg Fèlix es un simple espectador dels fets, sense intervenir mai en el curs dels esdeveniments. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.