dissabte, 1 de febrer de 2014

Text creatiu: "Curial y Güelfa"



Al seu llit gitada estava Güelfa, la jove noble de gran bellesa, reflexionant com mai l’havia fet. Era conscient de que era, pot ser, la dona més afortunada del regne: bella, de sang noble, jove, rica i a més molt lloada i estimada per tots. Però, havia una cosa que li faltava: un marit. Va pensar en el seu germà, però no més l’importava la seua pròpia felicitat, doncs no es preocuparia de buscar-li un marit que li fes feliç. Clarament devia apanyar-se-les ella a soles. Però, ella era una dona noble, no era decent demanar-li la mà a un home. A més, els homes nobles eren tots tan incrèduls... No més buscaven el seu benestar, i eren massa maxistes. Ella el que volia era un home de veritat, eixos cavallers tan romàntics de les novel·les que a ella li agradaven llegir. Després de unes hores reflexionant, pensà que el millor era dormir.

Al dia següent arribà a palau la seua solució, Curial. No era home de sang noble, no era ric, però alguna cosa en ell cridava l’atenció de Güelfa, el seu atractiu. Era tal la seua desesperació per trobar al home dels seus somnis, que va tindre la botja idea de tindre amb ell un romanç, un amor que no era correspost. Pensà que, al ser una dona molt respectada, mai ningú tindria el valor de parlar malament del seu romanç amb Curial.
Parlà amb el seu sastre, a qui confiava els seus secrets. Aquest va parlar molt bé del amant:
-Ah, Curial. Tot un cavaller. Maldit siga el dia en que va nàixer pobre. Estic segur de que ell serà l’home que t’estime i que faja de vós tota una dona. Però, que farà, Güelfa?
Güelfa pensà, i finalment arribà a la solució:
-He de fer d’ell un cavaller, un home noble. Així podrem casar-nos i passar la vida junts.
-Clarament, senyora. Si el t’estima, lluitarà en batalla per vós i arribarà al regne sense injuries i amb vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.