diumenge, 2 de febrer de 2014

Text Creatiu

   Hi ha vida desprès de la mort - Isabel de Villena

María, després de passar un mes horrible sentint-se terriblement sola i sense ganes de seguir avant, va trobar una diminuta dona de cabells ros i un somriure ampli en un mercat predicant com suportar la dura vida en aquella difícil època.

 -¡Som lliures! -cridava ella als quatre vientos.- Hem de ser capaços de trobar la nostra felicitat interior i traure-la a lluir. Fem millor este fred món amb la nostra pau! 

María, es va quedar observant eixa dona durant uns minuts. 

-¿Qué et preocupa, preciosa? Una dona amb tan bells ullets no hauria de tindre eixa amargor tan latent. 
-Van matar el meu únic fill per predicar el seu missatge. -va respondre ella. 
Després de llargues hores parlant a soles, María va començar a entendre gràcies a Isabella, aquella dolça dona somrient, que la vida seguia el seu curs i que si tu no avances amb la vida, la vida se't menja a tu.
-Mira María, sé que pensaràs que només sóc una boja que s'avorrix en la seua caseta amb la seua avorrida vida de dona. Però l'única cosa que sé d'aquesta vida, és que el més gran que hi ha, és que algú et somriga sense cap motiu i t'òmpliga de pau. -li va explicar Isabella entre got i got de vi. 
-Tens raó, xicoteta. L'única cosa que em faria feliç és eixir d'esta ciutat i ser capaç de somriure sense veure la gent compadint-se de mi diàriament.

 Isabella, cansada d'estar sola divagant per la ciutat, li va oferir a María viatjar fins a Constantinoble, on vivia la seua germaneta fadrina i continuar predicant la pau com tres germanetes cristianes. María va acceptar sense pensar-ho, ja que no li quedava res en aquella fosca ciutat. Les dos es van anar entre rialles i noves aspiracions i Isabella li va donar el seu millor consell: 

-Fes que la gent es pregunte per què continues somrient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.