diumenge, 2 de febrer de 2014

TREBALL CREATIU


TIRANT LO BLANC-EL TRIOMF DE L'AMOR

Tirant estava a punt d'embarcar en una nova missió quan de sobte va veure la princesa Carmesina passejar per la plaça del poble.No hi havia dona més bella per a ell en cap part del món..els seus ulls il·luminaven el cel cada nit com a estels, el seu somriure podria ser la inspiració de qualsevol ministrer i inclús els seus cabells..sempre tan ben col·locars sobre els seus muscles.

Eixa mateixa nit Tirant va començar a pensar que la seua verdadera felicitat no estava en missions ni jugant-se la vida per qualsevol poble, la seua felicitat estava allí mateix per a ser més exacte a pocs metres d'ell, en el castell amb la princesa, millor dit "la seua" princesa. 

L'endemà es va armar de valor i va anar al castell a parlar amb l'emperador, li va dir que estava enamorat de la seua filla i que volia demanar-li la seua ma.El emperador va enfurir i tire a Tirant del castell.

Tirant no podia quedar-se així no podia anar-se'n no sense ella i va manar cridar a la criada de Carmesina.
Li va donar una carta perquè se la donara i en la carte deia:
Amada mia;
Encara que açò et puga paréixer un atreviment, vinge a confessar-te el meu amor i a demanar-te que si és correspost deixes tot i vinges esta nit a la posta del sol al lloc on nos vam coneixer.Ens anirem amb vaixell al poble més llunyà on ningú puga trobar-nos, lluny de ton pare, i lluny de tot.

Quan la princesa va llegir la carta va sentir que li tremolaven les cames que el cor es li aceleraba.Mai havia tingut quelcom tan clar com que vàlia la pena deixar-ho tot, que vàlia la pena escapar-se amb el i començar una nova vida.Sin ordenes sense regles fent el que volgueren.

I així Tirant i Carmesina van fugir de tot i van ser tan feliços que fins a dia de hui no s'ha tornat a saber res més d'ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.