diumenge, 2 de febrer de 2014

Treball d'investigació sobre Ramon Llull i el Llibre de les bèsties

  Ramon Llull, nasqué entre el 1232 i el 1235 a la ciutat de Mallorca. Provenia d'un llinatge catalá de Barcelona que s'havia establert a l'illa de Mallorca a partir del 1231. Molts aspectes de la seva vida els coneixem grácies a la Vida coetàniabiografia narrada per Llull i transcrita per un seu deixeble. Un fet decisiu s'escaigué pels volts de 1265: unes aparicions de Jesucrist determinaren la súbita conversió de Llull. Abandonant família, amistats i cárrecs. Emprengué una nova vida guiada per tres objectius: la conversió d'infidels, la composició de llibres per tal de difondre l'ideal cristia primitiu i la creació d'escoles on poder formar en llengües orientals (sobretot árab) els futurs missioners. Llull és autor d'una obra que escrita en quatre llengües (llatí, catalá, árab i provençal, aquesta darrera només per a la producció poética). Comprén uns 243 títols i abraça, prescindint de la producció estrictament literária. les branques del saber com la Filosofia, Teologia, Medicina, Física, Astronomia, Astrologia, etc.
La llengua llatina li permeté de fer-se escoltar en els centres culturals més importants de I'Europa del segle XIII.
La setena part de l'obra el Llibre de les besties, és una peça molt especial que trenca la tónica dels altres llibres, simples tractats enumeratius. No és el típic bestiari medieval, sinó un interessant apoleg polític i sociologic sobre la vida dels homens. Plantejat com un tractat de zoologia, en realitat, però, és una reflexió sobre la política en forma de faula que explica les maquinacions de Na Renard, la guineu, per exercir el poder a qualsevol preu. El llibre s'ha volgut interpretar com un advertiment al rei de França, Felip el Bell, perquè no es refiés massa de les persones del seu entorn.
Llull no fou un escriptor en el sentit modern de la paraula, i si escriví "literatura" ho féu amb unes finalitats práctiques molt precises. D'una banda, havia de convertir els infidels a la fe de Crist. de l'altra pretenia de retornar els usos i costums de la creixent vida urbana, caotica i corrompuda, de la societat occidental a l'ordenació del cristianisme primitiu.
La importancia de Llull en el capitol lingüístic es basa en dos fets; En primer lloc fou el creador del catalá literari i en segon lloc la seva prosa d'una sintaxi excepcionalment dúctil i flexible, esdevingué un model de llengua que no fou modificat, fins que temps després la Cancelleria Reial s'imposá un altre. La idea luliana de la llengua entesa com a mer instrument condicioná en gran manera el seu estil. Amb el mateix propòsit de didactisme, Llull utilitzá una série de recursos gráfics (com figures, arbres, cercles. etc.) que intentaven de facilitar la comprensió de les seues idees. Al costat d'aquestes il'lustracions i amb idéntica intenció, cal considerar l'ús ''d'eximplis", narracions breus d'estructura allegòrica i finalitat didáctico-moral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.