diumenge, 2 de febrer de 2014

Treball d'investigació sobre Vicent Ferrer: Els sermons

Vicent Ferrer:Els Sermons

Vicent Ferrer fou mestre en teologia, un extraordinari orador i amb una gran reputació com taumaturg (persona que fa miracles). Va naixer a Valéncia al 1350, fill d'una família acaudalada, ingresà jove a l'ordre dominicà (només tenía deu anys). Estudià lògica, teologia i filosofia a Barcelona, i en 1378 fou ordenat sacerdo. Durant cinc anys va ser lector i mestre a la Catedral de Valéncia. També va participar al Cisma d'Occident, en defensa del papa d'Avinyó Climent VII. Gràcies al prestigi que anà guanyant amb els anys, fuo compromisari al Compromís de Casp, i nomena Ferran d'Antequera com a candidat. Tras una llarga vida com a misioner, mor a Gwened, a la Bretanya francesa, el 5 d'abril de 1419.
Una de les seues obres més importants que ens ha arribat han sigut els seus sermons. Els Sermons, de Vicent Ferrer, s'arrepleguen entre tres-cents sermons, traduïts al català, on es tracten temes relacionats amb com es pot alcançar la perfecció espiritual. Ferrer toma com exemple el model de Jesucrist, i amb aquest, pensa com alcançar aqueixa perfecció. Segons la tesi, els sermons son molt variats: sobre l'educació dels menuts, la puressa de la imatge, no caure en les tentacions, etc. Aquesta obra tan extensa realment no fou escrita amb encuny i lletra per Ferrer, sino que tenía uns "copistes" que transcrivien els textos per ell.

L'época un va creixer Vicent Ferrer va destacar pel seu caràcter fortament religiós. Com que ell havia viscut desde sempre rodeat de gent amb una forta fe cristiana, ell es va influenciar per aquesta fe cristiana.

Generalment, el destinatari per al qual s'adreçaven els sermons eren els creients i devots amb una gran fe religiosa cristiana, normalment gent que Vicent Ferrer anava congregant a les seves misses multitudinàries.

L'estil de la seua obra destaca pel seu tó cuasi apocalíptic, fent molt evident el seu fort caràcter religiós. A la seua obra hi ha un llenguatge molt col·loquial, el que ens facil·lita el seu entendiment, i també destaquen molt l'ùs d'expresions vulgars, tals com putanes, freixures, gossant com bésties, que el fan més directe a l'hora de cridar l'atenció del públic. Un altre detall molt interessant es que, com que havia sigut capaç de
memoritzar-se tota la biblia, normalment posava referencies d'ella dins dels sermons.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys de classe a l'apunt.